Eren les festes nadalenques de l'any 1908, quan un grup de socis de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya es decidiren a traslladar-se als Rasos de Peguera per ensinistrar-se per primera vegada en la pràctica dels esports de neu. Aquest fou l'inici de l'esquí a Catalunya i així ho diu una placa que es va adossar al primer refugi l'any 1933 en commemoració dels primers 25 anys. Lluny queden aquells temps en que es gaudia tant de l'esquí com de l'excursió. Marxar de nit, tornar de nit. Sempre a peu i passant cada setmana per aquells meravellosos paratges amb els mateixos companys.  L'any 1983 es va celebrar el 75è. Aniversari de l'Esquí a Catalunya. "És de justícia tributar l'homenatge i el record dels que amb el seu esforç varen fer possible que els esports blancs arribessin arreu de les nostres comarques" deia llavors el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jordi Pujol. En Josep Lluís Vilaseca, llavors Director General de l'Esport manifestava que "la progressió de l'esquí a Catalunya, i no podem pas oblidar que va començar precisament a Rasos de Peguera, ha estat molt important en el decurs dels darrers anys". En Jaume Farguell, Batlle de Berga deixava constància d'un fet: "Els berguedans gaudim, per la força de l'hàbit, gairebé inconscientment d'aquest prodigi de la natura". Estem molt a prop de complir el centenari i els Rasos de Peguera encara conserven el mateix encant. Una moderna carretera llueix l'asfalt fins als peus de la Creu d'en Cabré. La Font Negra, el Pi de les Tres Branques, tot queda prop la carretera i ens convida a fer-hi una parada.   No cal pensar si és estiu o hivern.    Tant li fa.   Son els Rasos, sol i neu per igual.    I quan som a dalt podem gaudir d'un excel·lent panorama, des de Montserrat a la Serra del Cadí. És l'estació de muntanya més propera a Barcelona (114 km.) i té els accessos lliures de peatges. L'estació d'esquí disposa de deu pistes i sis telesquís.